Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va nàixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’11 d’octubre de 1799, en el si d’una humil família de corders.

Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va nàixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’11 d’octubre de 1799, en el si d’una humil família de corders. Quan encara era una xiqueta es va quedar òrfena de pare, i com germana gran, va compaginar el seu treball de puntaire per ajudar a la família, amb la seua vida d’oració i el seu apostolat marià i catequètic docent amb les xiquetes.

Paula Montal va constatar la falta de mitjans per l’accés de la dona a la cultura i la discriminació educativa que vivien les xiquetes. I se sent cridada per Déu per aquesta missió. El 1829 va fundar a Figueres la seua primera escola, a aquesta la van seguir les d’Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, Vendrell, El Masnou, Girona, Blanes…

Totalment identificada amb el carisma calassanci, des de la seua primera fundació a Figueres vol viure l’espiritualitat i les regles de Sant Josep de Calassanç.

A Sabadell, ajudada pels Pares Escolapis, el 2 de febrer de 1847, ella i les seues primeres companyes profesen com a Filles de Maria Escolàpies. Allà fan els seus vots de pobresa, obediència, castedat, als quals afegeixen un quart vot de dedicació a l’educació.

La Congregació té l’aprovació del bisbe de Girona el 1851, i la pontifícia de Pius IX el 1860. El 1865 les Filles de Maria, Religioses de les Escoles Pies, obtenen l’aprovació civil de l’Institut per la reina Isabel II. És la fundadora de la primera congregació femenina espanyola del segle XIX, dedicada exclussivament a l’educació, amb un marcat caràcter popular.

La finalitat de la seua missió és “ensenyar a les xiquetes: pietat, labors de mans, lletres” plasmat en un lema: “Salvar a les famílies ensenyant a les xiquetes l’amor a Déu”.

PIETAT I LLETRES

A les seues escoles, regides per reglaments propis, les xiquetes viuen i aprenen “la pietat i les lletres“, lema calassanci por excel·lència. És una escola diferent: mariana, popular, funcional, flexible i oberta.

Les seues mestres es perfeccionen en els mètodes “més útils i senzills”, agermanant els seus deures amb el bon tracte, la seua autoritat amb la bondat més exquisida i a les seues classes actuen amb disciplina preventiva, utilitzant mitjans disciplinaris indirectes.

Després de dedicar seixanta anys a l’educació integral de la dona com a mitjà salvador de les famílies, el 26 de febrer 1889 va morir a Olesa de Montserrat.